Arxiu de la categoria: Notícies

La vida del Comitè. Juny de 2018

En la darrera reunió plenària del Comitè del 20 de juny es van  aprovar tres posicionaments del CBC

  • Posicionament respecte del “Protocol Addicional al Conveni d’Oviedo sobre Drets Humans i Biomedicina sobre la protecció dels drets humans i la dignitat de les persones amb trastorns mentals respecte a ingressos i tractaments involuntaris”
  • El parer sobre la confidencialitat de la informació sanitària dels adolescents i l’accés dels pares a “La Meva Salut”(LMS)
  • Un nou posicionament del CBC envers la universalització de l’assistència

Continua llegint

Volkswagen i Fritz Jahr: quaranta anys després de l’informe de Belmont (consideracions anecdòtiques sobre l’ètica en sanitat ambiental i salut pública)

Notícies de premsa denuncien el finançament de recerques amb primats i humans per part de l’Associació Europea d’Estudis sobre la Salut i el Medi Ambient en el Transport (EUGT, per la sigla en anglès), al seu torn patrocinada per tres grans empreses automobilístiques alemanyes, Volkswagen, BMW i Daimler. Aquests experiments haurien romàs inèdits per diferents raons. Tot això ha generat una situació que propicia la possibilitat de dur a terme una sèrie de consideracions sobre la història de la bioètica i l’eventual aplicació a la salut pública en general i a la sanitat ambiental en particular.

Segueix llegint

Universalització de l’atenció sanitària. Nova declaració del CBC Juny de 2018

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) ja es va pronunciar l’octubre de 2012[1] en contra del Decret-Llei 16/2012, de 20 d’abril, de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestacions, així com del  Real Decreto 1192/2012, de 3 d’agosto que el desenvolupava, perquè amb tots dos es renunciava a un dels principis bàsics d’un Servei Nacional de Salut que és el de la seva universalitat. El CBC alertava que aquesta greu decisió, la de passar d’un servei universal just i igualitari al d’una mutualitat més o menys àmplia, era un pas enrere que tenia com a greu conseqüència deixar sense cobertura sanitària a uns ciutadans que des d’aleshores es considerarien “no assegurats” i que, per tant, tot i viure entre nosaltres, ja no serien beneficiaris dels serveis de salut.

Entrar al document

Atenció domiciliària al final de la vida : el privilegi de la proximitat.  

Carme Casas Martínez                                                 

L’autora proposa  una reflexió davant la situació de final de vida a domicili , analitzant tres aspectes nuclears : la condició humana , la denúncia social i la transformació social;  tres  riscos: acostumar-nos a la vulnerabilitat , burocratitzar –la i simplificar la complexitat; i tres possibles respostes : l’afirmació de l’altre a través del vincle , el dret a la disconformitat i la confiança en el procés. 

Llegiu més

Avaluació de l’activitat i temàtica tractada al Comitè d’ètica Assistencial de l’ Hospital universitari Dr. Josep Trueta de Girona durant el període 2010-2017

Meléndez Frigola,C , Majó Roviras, Carme

Es presenta una revisió retrospectiva de l’activitat del CEA del  l’Hospital Dr. Josep Trueta entre els anys 2010 a 2017 fins que no es procedeix a l’avaluació quantitativa i a l’anàlisi qualitativa no hi ha consciencia  de les actuacions que s’han dut a terme, ja que la discreció amb que treballen els seus membres fa que la visibilitat dels CEA sigui escassa.

Llegiu més

 

De què parlarem els propers 30 anys? 30è aniversari del CEA PSSJD

Bernabé Robles, Josep Ramos ,Helena Roig.

Recentment, en ocasió de la VI jornada del Comitè d’Ètica Assistencial del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, titulada “30 anys traçant nous camins”, es va plantejar la qüestió dels probables enfocaments de la Bioètica en les properes dècades. Oferim aquí un extracte d’aquesta reflexió.

Llegiu més

Què (ens) ensenyen les Infeccions de Transmissió sexual de l’Ètica?

Jordi Xandri Casals.

Al llarg del temps ens han arribat força preguntes relacionades amb el fet de comunicar a algú que és seropositiu (VIH +) i  tot el que això pot comportar per la pròpia persona i el seu entorn. Sovint la preocupació rau en què fer amb els “contactes” sexuals de la persona que sap/sabem que és seropositiva.

Aquesta és una situació força freqüent i que desperta moltes “alarmes” i preguntes que sovint tenen una clara dimensió ètica.

Llegir més

 

Confidencialitat i accés a LMS dels menors i adolescents

La confidencialitat de la informació sanitària dels adolescents i l’accés dels pares a “La Meva Salut”(LMS)

La confidencialitat és una regla d’actuació, un deure professional, que concreta i fa possible el respecte als principis de la bioètica . En primer lloc el respecte a l’autonomia de la persona. Difícilment es pot promoure l’autonomia, si les dades, en aquest cas les de la seva salut, son conegudes per altres més enllà de cert límits. La beneficència que tradicionalment s’ha entès que cal actuar de forma confidencial perquè és un bé per el pacient també es un principi a respectar però secundari al de autonomia .

Entrar al document

Salut Mental Posició sobre Protocol Addicional al Conveni d’Oviedo sobre Drets Humans i Biomedicina.

El Comitè de Bioètica de Catalunya considera que el  “Protocol Addicional al Conveni d’Oviedo sobre Drets Humans i Biomedicina sobre la protecció dels drets humans i la dignitat de les persones amb trastorns mentals respecte a ingressos i tractaments involuntaris” que proposa el Comitè de Bioètica del Consell d’Europa , pot entrar en contradicció amb les interpretacions dominants de la Convenció de les Nacions Unides sobre els de 2007 drets de les persones amb discapacitat.

Veure document

XII Jornada dels Comitès d’Ètica de Catalunya

Societat Catalana de Bioètica

25è aniversari “Responsabilitat social”. 24 de novembre, Auditori Josep Irla de Girona.

El 24 de novembre de 2018 va tenir lloc la XII Jornada dels Comitès d’Ètica Assistencial de Catalunya. La Jornada va aplegar més de 150 persones, que principalment formen part d’aquests comitès. Va començar amb una primera taula, coordinada per la presidenta del CEA de l’Hospital Josep Trueta de Girona, Carme Majo, en què es va fer una mirada als motius que van donar lloc a la creació d’aquests òrgans. Va comptar amb les aportacions de Pablo Hernando, vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, i de Joan Manel Del Pozo, síndic de la Universitat de Girona, que van remarcar la importància que continua tenint ara com a l’any 1993 la mirada reflexiva de la bioètica per aconseguir una qualitat millor en l’atenció sanitària.

En la segona sessió, coordinada per Anna Quintanas, professora de filosofia de la Universitat de Girona i vocal del CEA de l’Hospital Josep Trueta, es van presentar cinc comunicacions de temàtica diversa: “El document de voluntats anticipades i l’impacte sobre l’atenció al final de la vida”; “El secret professional i la confidencialitat en la practica clínica. Deures oblidats?”; “Els comitès d’ètica en un hospital. Temes comuns en investigació i assistència”; “Promoure l’empatia dels professionals: millora la qualitat assistencial i prevé el burnout”, i “Temàtic i procedència de les consultes als CEA”. A la Jornada també es van exposar vuit pòsters de temàtica diversa que s’adjunten a aquest Butlletí.

La tercera sessió, de la mà de la secretària de la Societat Catalana de Bioètica, Olga Rubió, va reflectir la contribució que els CEA tenen en l’ajuda per resoldre aspectes de la pràctica diària. Joan Canimas, filòsof i coordinador científic de l’Observatori de Bioètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària, va parlar sobre la relació amb la recerca; Narcís Cortada, metge pal·liativista, vocal del CEA i de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, sobre el paper dels CEA en l’atenció sociosanitària. De la importància de reflexionar sobre els problemes de salut mental, en va parlar Josep Pifarré, psiquiatra i vocal del CEA de l’Hospital Arnau Vilanova de Lleida. Finalment, Montse Boada, biòloga, vocal del CBC i presidenta del CEA Dexeus Quirón va exposar les controvèrsies ètiques en reproducció assistida.

El president de la SCB, Josep M. Busquets, va moderar la darrera sessió, en la qual Joan Subirats, catedràtic en ciència política, va parlar en clau de futur sobre la transformació de les organitzacions sanitàries. També Salvador Macip, metge investigador i escriptor, en una perspectiva de futur, va tractar sobre l’impacte de les noves tecnologies, entre les quals la genòmica. Finalment, Rosana Triviño, filòsofa i fisioterapeuta, va fer una aproximació al nou rol del ciutadà entre la passivitat i la rebel·lia.

Com en l’edició anterior, durant la Jornada es va fer entrega del Premi a la Millor Comunicació, que en aquesta ocasió va ser per a E Huertas, de la Fundació Salut Empordà, per la comunicació “El secret professional i la confidencialitat en la pràctica clínica. Deures oblidats?”.

Pòsters:

CèAVOC: Un Comitè d’Ètica Assistencial sociosanitària al territori, per a què?

Cap a un nou paradigma: Creació d’espais de reflexió bioètica Althaia

Entre la sospita i la confiança: Algunes reflexions ètiques

L’Abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada

Maltractament a la gent gran, una realitat invisible?

Cordó umbilical: font de vida metodologia en la recollida de la sang

Desmuntant mites envers la donació de medul·la òssia a partir del relat d’un donant

Una vida sense somriure, però plena de felicitat

Comunicacions:

Impacte sobre l’atenció sanitària i la presa de decisions al final de la vida

El secret professional i la confidencialitat en la pràctica clínica

Els Comitès d’Ètica en un hospital: Temes comuns en Investigació i Assistència

Promoure l’empatia dels professionals, millora la qualitat assistencial i prevé el burnout

Temàtica i procedència de les consultes al CEA: “Hospital de Bellvitge-Ico-Hospital de Viladecans”