Arxiu de la categoria: Articles d’opinió

Medicina d’urgències i l’atenció centrada en els pacients

Mireia Puig i Anna Carreras

La medicina d’urgències (MU) és una especialitat clínica especialment intensa. En aquest entorn, els professionals que hi treballen han de prendre decisions de centrada_pacientsmanera extremadament ràpida, sovint en condicions d’incertesa clínica i amb la pressió i el límit de temps que comporta la malaltia aguda greu, i actuar ràpidament per tal de minimitzar el patiment o la pèrdua de la funció o de la vida.

Medicina d’urgències i l’atenció centrada en els pacientsmedicina_urgencies_centrada_pacients

Reflexions sobre el maneig de les gestants que rebutgen transfussions sanguínies. Aspectes ètics i legals

gestant Urquizu, R. Font, M. Andújar, M. Galindo i S. Quintana

Si l’atenció sanitària d’un pacient que rebutja una transfusió de sang pot neguitejar la consciència dels professionals, l’atenicó a una dona embarassada que rebutja una transfusió de sang i d’hemoderivats té un plus de complexitat, per la presència d’un tercer sense capacitat per prendre decisions i que gaudeix d’una protecció jurídica especial, però que no té els drets d’una persona.

Reflexions sobre el maneig de les gestants que rebutgen transfussions sanguinies. Aspectes étics i legals (PDF)

Voluntats anticipades: dificultats per a la posada en pràctica i finestres d’oportunitat. Taula de valors

Francesc Borrell i Carrió[1]. Josep Ramos i Montes[2]. Maria Cinta Pascual i Montañés[3].

Fes constar la teva voluntat. Document de voluntats anticipades.El model d’atenció centrada en la persona (ACP) té avantatges en l’ordre ètic però també en l’ordre organitzatiu i de millora de la satisfacció dels ciutadans. Aquest model hom l’ha de considerar no només en l’àmbit de l’atenció sanitària general, sinó també de la sociosanitària i de salut mental. Un dels elements de l’atenció centrada en la persona és potenciar-ne l’autonomia i, en concret, respectar les disposicions que la persona hagi pogut fer en relació amb la cura de la seva salut en cas de descompensació mental o de malaltia molt greu o terminal. Continua llegint

Informem? Reptes pendents de la comunicació en salut

Bernabé Robles del Olmo
Servei de Neurologia i Comitè d’Ètica Assistencial. Parc Sanitari Sant Joan de Déu

InformemEs diu que vivim en la «societat de la informació» però, reflexionant-hi una mica, potser es tracta més aviat d’una «societat de dades», moltes dades, o potser «de dades i opinions». Però les dades, aïllades, no són informació (dades organitzades de manera útil per a un objectiu). En el camp de la salut les dades necessiten ser interpretades perquè puguin resultar útils, entenent el receptor com a persona vulnerable però autònoma i afavorint un entorn comunicatiu presidit per la confiança. Continua llegint

Congrés 2015 de l’Associació Nacional de Comitès d’Ètica de la Investigació

Coloma Moreno, membre de la Junta Directiva d’ANCEI

Asociación comites d e etica de investigacionL’Associació Nacional de Comitès d’Ètica de la Investigació (ANCEI) va néixer el 2011 i enguany ha organitzat durant el mes de juny el II Congrés a Zaragoza, en el qual s’han tractat temes de màxima rellevància per a l’activitat diària dels comitès, que estan reflectits en l’actual normativa europea i en l’esborrany del futur reial decret d’assaigs clínics amb medicaments, de propera publicació.

Continua llegint

Conducta del bon metge de família

Grup d’Ètica. CAMFiC

Metge de familiaL’any 2005 l’assemblea de socis de la CAMFiC va aprovar els valors que han de guiar la pràctica del bon metge de família. Aquest valors van ser desenvolupats pel Grup d’Ètica de la CAMFiC després d’un llarg procés de participació i reflexió. Des d’aleshores, els socis s’hi poden adherir, mostrant així el seu compromís professional amb la ciutadania. Alguns metges de família exposen aquests valors a la seva consulta, com a mostra del seu compromís amb la població a la qual atenen. Continua llegint

L’entorn sanitari i l’ajuda a morir en els darrers 25 anys

Josep Arnau i Figueras
Metge, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Màster en Bioètica i Dret

ajuda_a_morirAprofitant la celebració del 25 anys de l’associació DMD l’autor reflexiona sobre l’itinerari que ha anat fent en el decurs d’aquests vint-i-cinc anys i escaig al voltant del debat sobre l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit, a través dels esdeveniments —de casa nostra i de fora de les nostres fronteres— que li han resultat més significatius, ja sigui per la seva consistència, pel seu impacte social o per haver-hi participat o col·laborat, en major o menor mesura.

Aquest article forma part del llibre “DMD – Catalunya. Una mirada a la història de l’Associació DMD. Els primers anys en defensa del dret de les persones a decidir sobre la pròpia mort”. Barcelona: Associació Dret a Morir Dignament – Catalunya; 2015.

L’entorn sanitari i l’ajuda a morir en els darrers 25 anys (PDF)

Vintè aniversari del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa

CEA Mutua Terrassa

terrassaEl passat mes de desembre de 2014, el Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) MútuaTerrassa va celebrar el seu 20è aniversari i per commemorar-lo va organitzar una jornada de bioètica amb l’objectiu de compartir el camí fet en aquestes dues dècades de treball multidisciplinari.

20 anys CEA Terrassa (PDF)

Consideracions del Comitè de Bioètica de Catalunya sobre el Model català de planificació de decisions anticipades

Begoña Román Maestre
Professora de Filosofia Moral a la Universitat de Barcelona Presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya

pluralsEntenem per pluralisme la coexistència de diferències en un grup. El pluralisme social és un fet i, com a tal, senzillament constatable; però des d’una concepció moral podem afegir que és un valor, és a dir, un tret positiu que s’ha d’incentivar en els grups. D’aquesta manera, l’existència de diferències es pot entendre com a símptoma de llibertat, d’expressió d’opcions diverses i, al seu torn, es pot concebre com a motor d’autonomia, ja que permet la recerca de l’opció personal. L’absència d’alternatives i, per tant, de diferències en les maneres de pensar, fer i viure en general és sospitosa d’ofegar l’exercici de la llibertat, i ja sabem que sense llibertat no hi ha ètica ni possibilitat de legitimitat.

Comitès d’ètica asistèncials plurals (PDF)