La cura i la salut en el segle XXI. A propòsit del progrés biotecnològic i les noves formes de participació

Rosana Triviño Caballero

Estem assistint a un canvi de paradigma tecnicocientífic, polític i social en l’àmbit de l’atenció sanitària i de la salut en general. Es planteja la necessitat de reflexionar sobre les implicacions que comporten les noves formes de participació per a la ciutadania i per a la relació entre els professionals assistencials i els pacients. Com poden millorar la bona praxi i una distribució adequada dels recursos en el temps en què l’individualisme creixent i el consumisme relacionats amb la salut esdevenen cada cop més importants.

Llegiu-ne més

Reflexions entorn de la planificació anticipada de cures des de la pràctica clínica

María Nabal Vicuña, Diana Forero Vega

Les autores reflexionen sobre la planificació anticipada de cures (PAC), que consideren un procés complex que requereix una aplicació clínica en el context cultural concret de la societat. Cal treballar amb un mètode consensuat i disposar de les condicions adequades per al desenvolupament correcte.

Llegiu-ne més

La mort en l’àmbit hospitalari

Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària

El document analitza l’experiència del cuidador principal en relació amb el procés de la mort de la persona de qui tenia cura. A partir dels resultats, proposa una reflexió que ajudi a elaborar propostes generals i concretes per millorar l’atenció al final de la vida de les persones en l’àmbit hospitalari.

Llegiu-ne més

Com entenem als hospitals catalans la donació en asistòlia controlada

Maria del Mar Lomero, Mireia Llaurado-Serra, María F. Jiménez-Herrera, María A. Bodí, Núria Masnou, Eva Oliver, Alberto Sandiumenge

Tradicionalment la font més important d’òrgans per a trasplantament ha estat la donació en mort encefàlica. Tanmateix, en no poder cobrir-ne la demanda, a finals dels anys noranta, va tornar a agafar força la donació en asistòlia o a cor parat (DAC). Aquest article estudia l’efecte de la formació en les percepcions, coneixements i actituds de personal sanitari respecte a la DAC.

Llegiu-ne més

El respecte a la voluntat de la persona amb trastorn mental i/o addicció: document de voluntats anticipades, planificació de decisions anticipada

Comitè de Bioètica de Catalunya

Una estratègia per fer real la participació dels pacients en la seva salut passa per la utilització adequada del document de voluntats anticipades (DVA) i la planificació de decisions anticipada (PDA). Per això, des d’aquest document del CBC, es reivindica utilitzar-los també per a les persones en l’àmbit de la salut mental i s’aborden els problemes ètics que s’hi poden plantejar.

Llegiu-ne més

La vida del Comitè. Març de 2018

En la darrera reunió plenària del Comitè es va aprovar el document El respecte a la voluntat de la persona amb trastorn mental i/o addicció: document de voluntats anticipades, planificació de decisions anticipada amb l’objectiu d’identificar els problemes ètics que planteja la utilització de les voluntats anticipades i la planificació anticipada i fer propostes per avançar en la implantació en el nostre entorn.

Les propostes que es fan són:

Incloure’n una menció explícita en el Model català de planificació de decisions anticipades, i recordar que aquesta estratègia és també vàlida per a les persones que pateixen problemes de salut mental i addicció.

Incloure com a indicador de qualitat la realització del document de voluntats anticipades (DVA) o la planificació de decisions anticipada (PDA).

Iniciar experiències d’aplicació pràctica del DVA i la PDA i avaluar-ne els beneficis i riscos.

Implementar objectius concrets en la gestió assistencial macro, meso i micro.

A la mateixa reunió es va acordar constituir un Grup de Treball sobre Maternitat Subrogada amb el propòsit, entre d’altres, de clarificar la denominació d’aquesta pràctica, analitzar en què consisteix el dret a la reproducció, si l’exercici d’aquest dret pot conculcar algun dret de les dones o dels infants, valorar si l’autonomia individual i el dret a la integritat del propi cos ha de quedar al lliure mercat i si és preferible una prohibició taxativa o una regulació parcial.

Durant aquest període, s’han reprès amb més intensitat els treballs que han de concloure a mitjans d’any amb el Diccionari de bioètica.

Els dies 27 i 28 de novembre la vicepresidenta del CBC va participar a les Jornades de Debat amb membres del Comitè de Bioètica d’Escòcia i hi va presentar l’Informe sobre l’eutanàsia i l’ajuda suïcidi, elaborat pel CBC l’any 2006.

XII Jornada dels Comitès d’Ètica de Catalunya

25è aniversari “Responsabilitat social”. 24 de novembre, Auditori Josep Irla de Girona.

Aquest any es compleix el 25è aniversari de l’Ordre d’acreditació dels comitès d’ètica assistencial, la norma que n’impulsa la creació en l’àmbit sanitari, i per això s’ha volgut que la jornada anual que aplega els membres d’aquests comitès faci una mirada als motius que van donar lloc a la seva creació, quina és la contribució que fan a la societat i quins són els seus reptes de futur.

Programa CEA Girona

La contribució dels CEA en la promoció del debat i la mirada crítica

CEA Altahia, CEA, Serveis de Salut Baix Empordà, CEA Hospital de Sant Pau

En diferents avaluacions sovint es manifesta que hi ha una baixa visibilitat d’alguns comitès d’ètica assistencial (CEA) molt centrats a atendre els casos que consulten els professionals. Per això, potser no es dona la mateixa importància a la funció formadora i divulgadora d’aspectes de l’atenció sanitària en què la mirada bioètica és molt rellevant. Però és cert que des de ja fa uns anys han augmentat el nombre d’activitats que els CEA organitzen amb la finalitat de millorar la informació, i fomentar el debat i la reflexió entre els professionals de les institucions sanitàries i la ciutadania en general. Vint-i-cinc anys després que s’aprovés l’Orde que regula l’acreditació dels CEA, es mostren tres exemples de jornades realitzades durant el darrer mes d’octubre. Sortosament n’hi ha moltes altres que ja s’organitzen amb periodicitat anual i que susciten un considerable interès entre els professionals i la ciutadania.

La Funcio divulgadora ….

Efecte de Hawthorne i investigació clínica: reflexions

Salvador Quintana, Mercedes del Cotillo i Susana Redondo-Capafons

Quan els humans ens sentim observats actuem de manera diferent a quan treballem amb normalitat. Això implica que hi ha un munt de situacions en què l’efecte descrit pot distorsionar alguns resultats, i se’n poden extreure conclusions que en condicions normals no es podrien assumir. Aquest és un efecte que els comitès d’ètica de la investigació i els investigadors haurien de tenir present perquè la investigació es desenvolupi de la manera més “normal”.

Efecte Hawtonne

El perfil dels pacients amb limitació de tractaments de suport vital. Aportacions al debat actual de les qüestions relatives al principi d’autonomia

UCICarme Majó Roviras

La funció de les unitats de cures intensives consisteix a donar suport a la insuficiència dels òrgans de pacients greument malalts. En la gran majoria de pacients, s’aconsegueix revertir la situació de risc vital, però en contrapartida també estem parlant d’un dels serveis hospitalaris que té més mortalitat estadísticament i que ha de limitar les tècniques en una part important dels casos.

El perfil dels pacients amb limitació de tractaments de suport vital