El perfil dels pacients amb limitació de tractaments de suport vital. Aportacions al debat actual de les qüestions relatives al principi d’autonomia

UCICarme Majó Roviras

La funció de les unitats de cures intensives consisteix a donar suport a la insuficiència dels òrgans de pacients greument malalts. En la gran majoria de pacients, s’aconsegueix revertir la situació de risc vital, però en contrapartida també estem parlant d’un dels serveis hospitalaris que té més mortalitat estadísticament i que ha de limitar les tècniques en una part important dels casos.

El perfil dels pacients amb limitació de tractaments de suport vital

La promoció de la empatia, fonamental per reduir el burnout mèdic, element clau de la qualitat assistencial

EmpatiaOriol Yuguero Torres

La relació entre el metge i el seu pacient ha experimentat canvis transcendentals al llarg de la història. I és fonamental en la pràctica clínica. Del metge paternalista, que dirigia de forma autoritària la salut dels seus pacients, hem passat a un model mediat per les noves tecnologies, en què el pacient s’ha convertit en el centre de l’assistència sanitària.

Empatia

La presa de decisions anticipada (PDA) amb adolescents

plaificació adolescentsMartín J, Hernández S

Des de la bioètica s’està advocant cada vegada més pel reconeixement de les capacitats dels pacients menors d’edat i pel respecte a la seva autonomia, i es demana que se’ls inclogui en la presa de decisions.

L’acostament d’alguns estudis a la capacitat dels adolescents indica que quan aquests presenten una intel·ligència igual o superior a la mitjana i obtenen dels professionals tota la informació necessària, les seves decisions poden ser molt semblants a les que prendrien els adults. Però, malauradament, aquesta evidència científica no es tradueix en més participació dels adolescents a la pràctica.

– La planificació anticipada en adolescents

– La planificació anticipada de les decisions 

Eficàcia del document de voluntats anticipades per garantir el respecte a l’autonomia de les persones

voluntats anticipades

Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Per avaluar l’eficàcia dels documents de voluntats anticipades (DVA) s’ha dut a terme un estudi descriptiu retrospectiu de casos i controls mitjançant la revisió de la història clínica de 212 persones (73 amb DVA i 139 sense), mortes entre 2012 i 2014 en diferents àmbits assistencials de Catalunya.

Els resultats obtinguts mostren que, si bé no hi ha diferències significatives en el nombre de procediments realitzats, els ingressos i la durada d’aquests ingressos, els pacients que han fet un DVA participen més en la presa de decisions, i aquestes decisions són més acceptades per l’equip assistencial.

– Eficàcia del document de voluntats anticipades per garantir el respete a la autonomia de les persones

Eficacia del documento de voluntades anticipadas para garantizar el respeto a la autonomía de las personas

La vida del Comitè. Novembre de 2017

En el primer semestre del 2017 el Comitè va tenir una important activitat que va donar com a resultat l’aprovació de tres documents:

  • Ètica i recerca, per què? Paper de la reflexió bioètica en el nou marc regulador dels assaigs clínics a Europa.
  • Els serveis d’urgències hospitalaris: una reflexió des de l’ètica.
  • La llei d’universalització de l’assistència sanitària i el trasplantament.

La vida del ComiteTambé es va fer una proposta perquè s’esmenés la darrera reforma de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, aprofitant la iniciativa de llei sobre els drets del malalt al final de la vida que es discutia al Congrés dels Diputats.

Es va continuar amb els treballs sobre l’elaboració d’una proposta per a l’aplicació del document de voluntats anticipades i el model català de decisions anticipades en l’àmbit de la salut mental.

Després de l’estiu, el grup de treball que havia començat a elaborar una proposta per a l’aplicació del document de voluntats anticipades i el model català de decisions anticipades en l’àmbit de la salut mental, va continuar avançant en la concreció d’una proposta. Se’n va presentar una versió preliminar a la reunió plenària del CBC del mes de setembre, en què es van fer observacions i suggeriments per redactar un document que està previst poder aprovar a la reunió plenària del mes de desembre.

Durant aquest període, el CBC també ha reprès l’elaboració del Diccionari de Bioètica que s’havia iniciat a mitjans del 2014 amb la col·laboració del Departament de Salut i el Termcat. Encara que s’ha alentit per diferents motius, ja es disposa del buidatge i de les informacions de prop de 600 termes.

XII Jornada dels comitès d’ètica assistencial de Catalunya

25è aniversari “Responsabilitat social” 24 de novembre · Auditori Josep Irla de Girona

Aquest any es compleix el 25è aniversari de l’ Ordre d’acreditació dels Comitès d’Ètica Assistencial, la norma que impulsa la seva creació en l’àmbit sanitari, i per això, s’ha volgut  que la jornada anual que aplega els membres d’aquests comitès, faci una mirada als motius que van donar lloc a la seva creació, quina és la seva contribució a la societat i quins són els seus reptes de futur.

Programa de la jornada

 

2017 EACME Annual Conference a Barcelona

Del 7 al 9 de setembre tindrà lloc a Barcelona el congrés internacional de bioètica 2017 EACME Annual Conference. L’EACME (European Association of Centres of Medical Ethics) aglutina molts dels més prestigiosos centres d’ètica mèdica d’Europa. Enguany, l’amfitrió d’aquest congrés anual és l’Institut Borja de Bioètica-Universitat Ramon Llull, primer centre específicament dedicat a la bioètica que hi va haver a Europa.

eacme

Guia d’actuació per a l’assistència a pacients que rebutgen la transfusió de sang i components sanguinis

Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Clínic, Barcelona

La guia tracta de l’actitud que han de tenir els professionals davant una negativa a rebre un tractament, situació en què es pot establir un conflicte entre els principis ètics de beneficència i no maleficència. És a dir, l’obligació de fer tot allò que sigui beneficiós per al malalt i a no fer-li mal per acció o omissió, i el principi d’autonomia, que obliga a respectar les decisions dels malalts.

Guia d’actuació per a l’assistència a pacients que rebutgen la transfusió de sang i components sanguinis

Jornada de Comitès d’Ètica i Espais de Reflexió Ètica de Serveis Socials

El 2 de juny va tenir lloc a Barcelona la 1a Jornada de Comitès d’Ètica i Espais de Reflexió Ètica de Serveis Socials impulsada pel Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.

jornada_etica

Aquesta jornada va estar adreçada preferentment a professionals membres de Comitès d’Ètica i d’Espais de Reflexió Ètica en Serveis d’intervenció Social, i també a altres persones interessades en formar part. Els seus objectius van ser conèixer els comitès d’ètica públics de l’àmbit dels serveis socials d’altres comunitats, aportar diferents visions i perspectives relacionades amb l’ètica en la intervenció en serveis socials, oferir un espai de trobada i intercanvi als professionals de l’àmbit de Catalunya pertanyents al Comitè d’Ètica i als Espais de Reflexió Ètica en Serveis d’Intervenció Social (ERESS) i difondre les experiències en ètica aplicada als serveis.

Web de DIXIT: notícia de la 1a jornada