Salut Mental Posició sobre Protocol Addicional al Conveni d’Oviedo sobre Drets Humans i Biomedicina.

El Comitè de Bioètica de Catalunya considera que el  “Protocol Addicional al Conveni d’Oviedo sobre Drets Humans i Biomedicina sobre la protecció dels drets humans i la dignitat de les persones amb trastorns mentals respecte a ingressos i tractaments involuntaris” que proposa el Comitè de Bioètica del Consell d’Europa , pot entrar en contradicció amb les interpretacions dominants de la Convenció de les Nacions Unides sobre els de 2007 drets de les persones amb discapacitat.

Veure document

XII Jornada dels Comitès d’Ètica de Catalunya

Societat Catalana de Bioètica

25è aniversari “Responsabilitat social”. 24 de novembre, Auditori Josep Irla de Girona.

El 24 de novembre de 2018 va tenir lloc la XII Jornada dels Comitès d’Ètica Assistencial de Catalunya. La Jornada va aplegar més de 150 persones, que principalment formen part d’aquests comitès. Va començar amb una primera taula, coordinada per la presidenta del CEA de l’Hospital Josep Trueta de Girona, Carme Majo, en què es va fer una mirada als motius que van donar lloc a la creació d’aquests òrgans. Va comptar amb les aportacions de Pablo Hernando, vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, i de Joan Manel Del Pozo, síndic de la Universitat de Girona, que van remarcar la importància que continua tenint ara com a l’any 1993 la mirada reflexiva de la bioètica per aconseguir una qualitat millor en l’atenció sanitària.

En la segona sessió, coordinada per Anna Quintanas, professora de filosofia de la Universitat de Girona i vocal del CEA de l’Hospital Josep Trueta, es van presentar cinc comunicacions de temàtica diversa: “El document de voluntats anticipades i l’impacte sobre l’atenció al final de la vida”; “El secret professional i la confidencialitat en la practica clínica. Deures oblidats?”; “Els comitès d’ètica en un hospital. Temes comuns en investigació i assistència”; “Promoure l’empatia dels professionals: millora la qualitat assistencial i prevé el burnout”, i “Temàtic i procedència de les consultes als CEA”. A la Jornada també es van exposar vuit pòsters de temàtica diversa que s’adjunten a aquest Butlletí.

La tercera sessió, de la mà de la secretària de la Societat Catalana de Bioètica, Olga Rubió, va reflectir la contribució que els CEA tenen en l’ajuda per resoldre aspectes de la pràctica diària. Joan Canimas, filòsof i coordinador científic de l’Observatori de Bioètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària, va parlar sobre la relació amb la recerca; Narcís Cortada, metge pal·liativista, vocal del CEA i de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, sobre el paper dels CEA en l’atenció sociosanitària. De la importància de reflexionar sobre els problemes de salut mental, en va parlar Josep Pifarré, psiquiatra i vocal del CEA de l’Hospital Arnau Vilanova de Lleida. Finalment, Montse Boada, biòloga, vocal del CBC i presidenta del CEA Dexeus Quirón va exposar les controvèrsies ètiques en reproducció assistida.

El president de la SCB, Josep M. Busquets, va moderar la darrera sessió, en la qual Joan Subirats, catedràtic en ciència política, va parlar en clau de futur sobre la transformació de les organitzacions sanitàries. També Salvador Macip, metge investigador i escriptor, en una perspectiva de futur, va tractar sobre l’impacte de les noves tecnologies, entre les quals la genòmica. Finalment, Rosana Triviño, filòsofa i fisioterapeuta, va fer una aproximació al nou rol del ciutadà entre la passivitat i la rebel·lia.

Com en l’edició anterior, durant la Jornada es va fer entrega del Premi a la Millor Comunicació, que en aquesta ocasió va ser per a E Huertas, de la Fundació Salut Empordà, per la comunicació “El secret professional i la confidencialitat en la pràctica clínica. Deures oblidats?”.

Pòsters:

CèAVOC: Un Comitè d’Ètica Assistencial sociosanitària al territori, per a què?

Cap a un nou paradigma: Creació d’espais de reflexió bioètica Althaia

Entre la sospita i la confiança: Algunes reflexions ètiques

L’Abordatge ètic de la sexualitat en la gent gran institucionalitzada

Maltractament a la gent gran, una realitat invisible?

Cordó umbilical: font de vida metodologia en la recollida de la sang

Desmuntant mites envers la donació de medul·la òssia a partir del relat d’un donant

Una vida sense somriure, però plena de felicitat

Comunicacions:

Impacte sobre l’atenció sanitària i la presa de decisions al final de la vida

El secret professional i la confidencialitat en la pràctica clínica

Els Comitès d’Ètica en un hospital: Temes comuns en Investigació i Assistència

Promoure l’empatia dels professionals, millora la qualitat assistencial i prevé el burnout

Temàtica i procedència de les consultes al CEA: “Hospital de Bellvitge-Ico-Hospital de Viladecans”

 

 

 

 

La cura i la salut en el segle XXI. A propòsit del progrés biotecnològic i les noves formes de participació

Rosana Triviño Caballero

Estem assistint a un canvi de paradigma tecnicocientífic, polític i social en l’àmbit de l’atenció sanitària i de la salut en general. Es planteja la necessitat de reflexionar sobre les implicacions que comporten les noves formes de participació per a la ciutadania i per a la relació entre els professionals assistencials i els pacients. Com poden millorar la bona praxi i una distribució adequada dels recursos en el temps en què l’individualisme creixent i el consumisme relacionats amb la salut esdevenen cada cop més importants.

Llegiu-ne més

Reflexions entorn de la planificació anticipada de cures des de la pràctica clínica

María Nabal Vicuña, Diana Forero Vega

Les autores reflexionen sobre la planificació anticipada de cures (PAC), que consideren un procés complex que requereix una aplicació clínica en el context cultural concret de la societat. Cal treballar amb un mètode consensuat i disposar de les condicions adequades per al desenvolupament correcte.

Llegiu-ne més

La mort en l’àmbit hospitalari

Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària

El document analitza l’experiència del cuidador principal en relació amb el procés de la mort de la persona de qui tenia cura. A partir dels resultats, proposa una reflexió que ajudi a elaborar propostes generals i concretes per millorar l’atenció al final de la vida de les persones en l’àmbit hospitalari.

Llegiu-ne més

Com entenem als hospitals catalans la donació en asistòlia controlada

Maria del Mar Lomero, Mireia Llaurado-Serra, María F. Jiménez-Herrera, María A. Bodí, Núria Masnou, Eva Oliver, Alberto Sandiumenge

Tradicionalment la font més important d’òrgans per a trasplantament ha estat la donació en mort encefàlica. Tanmateix, en no poder cobrir-ne la demanda, a finals dels anys noranta, va tornar a agafar força la donació en asistòlia o a cor parat (DAC). Aquest article estudia l’efecte de la formació en les percepcions, coneixements i actituds de personal sanitari respecte a la DAC.

Llegiu-ne més

El respecte a la voluntat de la persona amb trastorn mental i/o addicció: document de voluntats anticipades, planificació de decisions anticipada

Comitè de Bioètica de Catalunya

Una estratègia per fer real la participació dels pacients en la seva salut passa per la utilització adequada del document de voluntats anticipades (DVA) i la planificació de decisions anticipada (PDA). Per això, des d’aquest document del CBC, es reivindica utilitzar-los també per a les persones en l’àmbit de la salut mental i s’aborden els problemes ètics que s’hi poden plantejar.

Llegiu-ne més

La vida del Comitè. Març de 2018

En la darrera reunió plenària del Comitè es va aprovar el document El respecte a la voluntat de la persona amb trastorn mental i/o addicció: document de voluntats anticipades, planificació de decisions anticipada amb l’objectiu d’identificar els problemes ètics que planteja la utilització de les voluntats anticipades i la planificació anticipada i fer propostes per avançar en la implantació en el nostre entorn.

Les propostes que es fan són:

Incloure’n una menció explícita en el Model català de planificació de decisions anticipades, i recordar que aquesta estratègia és també vàlida per a les persones que pateixen problemes de salut mental i addicció.

Incloure com a indicador de qualitat la realització del document de voluntats anticipades (DVA) o la planificació de decisions anticipada (PDA).

Iniciar experiències d’aplicació pràctica del DVA i la PDA i avaluar-ne els beneficis i riscos.

Implementar objectius concrets en la gestió assistencial macro, meso i micro.

A la mateixa reunió es va acordar constituir un Grup de Treball sobre Maternitat Subrogada amb el propòsit, entre d’altres, de clarificar la denominació d’aquesta pràctica, analitzar en què consisteix el dret a la reproducció, si l’exercici d’aquest dret pot conculcar algun dret de les dones o dels infants, valorar si l’autonomia individual i el dret a la integritat del propi cos ha de quedar al lliure mercat i si és preferible una prohibició taxativa o una regulació parcial.

Durant aquest període, s’han reprès amb més intensitat els treballs que han de concloure a mitjans d’any amb el Diccionari de bioètica.

Els dies 27 i 28 de novembre la vicepresidenta del CBC va participar a les Jornades de Debat amb membres del Comitè de Bioètica d’Escòcia i hi va presentar l’Informe sobre l’eutanàsia i l’ajuda suïcidi, elaborat pel CBC l’any 2006.

XII Jornada dels Comitès d’Ètica de Catalunya

25è aniversari “Responsabilitat social”. 24 de novembre, Auditori Josep Irla de Girona.

Aquest any es compleix el 25è aniversari de l’Ordre d’acreditació dels comitès d’ètica assistencial, la norma que n’impulsa la creació en l’àmbit sanitari, i per això s’ha volgut que la jornada anual que aplega els membres d’aquests comitès faci una mirada als motius que van donar lloc a la seva creació, quina és la contribució que fan a la societat i quins són els seus reptes de futur.

Programa CEA Girona

La contribució dels CEA en la promoció del debat i la mirada crítica

CEA Altahia, CEA, Serveis de Salut Baix Empordà, CEA Hospital de Sant Pau

En diferents avaluacions sovint es manifesta que hi ha una baixa visibilitat d’alguns comitès d’ètica assistencial (CEA) molt centrats a atendre els casos que consulten els professionals. Per això, potser no es dona la mateixa importància a la funció formadora i divulgadora d’aspectes de l’atenció sanitària en què la mirada bioètica és molt rellevant. Però és cert que des de ja fa uns anys han augmentat el nombre d’activitats que els CEA organitzen amb la finalitat de millorar la informació, i fomentar el debat i la reflexió entre els professionals de les institucions sanitàries i la ciutadania en general. Vint-i-cinc anys després que s’aprovés l’Orde que regula l’acreditació dels CEA, es mostren tres exemples de jornades realitzades durant el darrer mes d’octubre. Sortosament n’hi ha moltes altres que ja s’organitzen amb periodicitat anual i que susciten un considerable interès entre els professionals i la ciutadania.

La Funcio divulgadora ….