La bioètica: saviesa, coneixament o informació?

Joan Manuel del Pozo
Observatori d’Ètica Aplicada a l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària –Departament de Filosofia. Universitat de Girona

TS EliotL’esforç humà per comprendre el món té un llarg passat i –esperem-ho- un llarg futur. Poc a poc hem après que el saber obtingut és evolutiu i, com a tal, provisional i millorable per definició; de les seves formes primitives, que ens costen fins i tot d’imaginar, hem passat a uns estadis que, tot i que segur que seran superats en el futur, resulten admirables per diverses raons, entre les quals no és menor la del coneixement de la vida

La bioètica saviesa coneixement informació 

L’atenció centrada en el pacient, les voluntats anticipades i el pla de decisions anticipades

Josep M. Busquets

voluntats_anticipadesProgressem a base d’eslògans; en diem canvis de paradigma. De la medicina basada en l’evidència, passem al discurs de la sostenibilitat i, més tard, recalem en el de l’atenció centrada en el pacient. Semblen missatges simples, obvis i plens de sentit comú. Sense rigor científic i tècnic no és pertinent impulsar cap iniciativa, ni tampoc si les propostes, per bones que siguin, no les podrem mantenir al llarg del temps. És millor que ens n’abstinguem. Què volem dir quan parlem de fer una atenció centrada en el pacient? Potser que l’havíem oblidat?, de la mateixa manera que moltes vegades sembla que les universitats oblidin els seus estudiants, o com passa a tants d’altres serveis que responen més als interessos de qui els presten que no de qui els reben?

L’atenció centrada en el pacient, les voluntats anticipades i el pla de decisions anticipades

Què significa humanitzar les cures?

Anne Fagot-Largeault 

Reproduïm la ponència que la psiquiatra i filosofa Anne Fagot-Largeault va fer en el IV Congrés Internacional de Bioètica, organitzat per la REDIB (Xarxa d’investigació Bioètica) a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, el 7 i 8 novembre de 2013. Hi recorda que ja fa temps que existeix una preocupació per humanitzar les cures, i la dificultat que hi ha per definir exactament en què consisteix.

¿Qué significa humanizar los cuidados?

L’ètica neonatal

Fátima Camba Longueira
Metgessa adjunta del Servei de Nounats de l’Hospital Vall d’Hebron

L’atenció perinatal i neonatal comporta nombroses vegades afrontar situacions amb nounatimplicacions ètiques i prendre decisions complexes. Els professionals que treballen en l’atenció a aquests infants i a les seves famílies han d’abordar aquests qüestionaments ètics, amb la finalitat d’aconseguir prendre la decisió més prudent i raonada possible. Tanmateix, l’orientació de la situació i la presa de decisions poden estar condicionades o dificultades per diversos factors. Aquests factors inclouen aspectes socials i culturals, així com factors relacionats amb la formació dels professionals.

L’ètica neonatal

XI Jornada dels Comitès d’Ètica Assistencial de Catalunya 2016 “Ètica i pediatria: comunicació i decisions”

El 4 de novembre de 2016 amb el lema “Ètica i pediatria: comunicació i decisions” va tenir lloc a HSJDl’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat la XI Jornada dels Comitès d’Ètica Assistencial de Catalunya.

A la Jornada es van tractar aspectes relacionats amb les decisions i la informació en les persones menors i adolescents, l’adequació de l’esforç diagnòstic en pediatria, el diagnòstic genètic o les decisions complexes al final de la vida quan aquesta comença. Per primer cop en aquesta Jornada es va lliurar un premi a la millor comunicació entre les vint que s’hi havien presentat.

Com en edicions anteriors, el Butlletí de Bioètica es fa ressò d’aquestes comunicacions presentades per diferents comitès d’ètica assistencial de Catalunya.

Resum de comunicacions de la Jornada CEA 2016

– Valoración del grado de conocimiento de un protocolo de adecuación del esfuerzo terapéutico
Dubtes raonables davant un nen en situació final de vida
Dubtes raonables davant un nen en situació final de vida per part d’un servei de Pediatria no pal·liatiu i un servei de Cures Pal·liatives no pediàtric.
Cures paliatives centrades en la Familia
Els límits de la futilitat, comunicació i presa de decisions en un context d’unitat de cures intensives neonatals: reflexions des de la bioètica
El comite detica assistencial en el final de vida de nens i adolescents
Pòster temes d’interes dels residents de bioètica
Presa de decisions anticipada (PDA) en adolescents
Adecuación del esfuerzo diagnóstico en pediatría.
Adecuación del esfuerzo diagnóstico en pediatría (PPT)

 

 

Societat Catalana de Bioètica: 25 anys

25 anys SCBLa Societat Catalana de Bioètica de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques també va complir el seu vint-i-cinquè aniversari durant l’any 2016. Per celebrar-ho, va organitzar un acte el dia 21 de juny, en què va participar el CBC. L’Observatori de Bioètica i Dret, l’Institut Borja de Bioètica i la Fundació Grifolls van mostrar les diferents sensibilitats de la bioètica a Catalunya i la seva contribució al desenvolupament d’aquesta disciplina.

25 anys de l’academia

La vida del Comitè. Octubre de 2016

25 anys del Comitè de Bioètica de Catalunya

El passat 14 de desembre de 2016 el Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari a l’auditori de CosmoCaixa de Barcelona. A l’acte, presidit pel conseller de Salut, Antoni Comín, hi van intervenir la professora Victòria Camps i el professor Diego Gracia en una taula moderada per Milagros Pérez Oliva. En començar, el president del CBC va fer un resum de la història i de les principals contribucions del CBC durant aquests anys i el secretari del CBC va enumerar els principals treballs.

L’acte va acabar amb una copa de cava, per celebrar l’aniversari, entre totes aquelles persones que actualment formen part del CBC i dels comitès de bioètica del nostre país i també amb totes aquelles que n’han format part en algun moment.

Història dels 25 anys del CBC
memòria d’activitats del CBC

D’altra banda, durant els darrers mesos, el Grup de Treball per a l’Estudi i la Valoració del Reial decret 1090/2015, de 4 de desembre de 2015, ha continuat treballant en l’informe que prepara i ja té elaborada una primera versió que presentarà a la reunió plenària del CBC del 22 de febrer. En la mateixa reunió també es presentarà un informe previ del document sobre consideracions ètiques en els serveis d’urgències hospitalàries.