La crítica

criticaMarina Garcés

Des del Butlletí de Bioètica de Catalunya, entenem que la reflexió ètica és reflexió crítica (des del criteri i amb criteri), i per aquest motiu ens ha semblat interessant acostar-nos al pensament de la filòsofa Marina Garcés, que ens ofereix una mirada àmplia sobre aquest aspecte en la nostra societat.

 Com veureu, aquest article és una entrevista publicada per la revista Valors, de la qual us afegim l’enllaç per si us interessen altres continguts, i a la qual li volem agrair que ens hagin permès aquesta col·laboració.

 http://www.iquiosc.cat/valors/

 Fitxer adjunt :

Ciència, tècnica i humanitats

humanitatsJordi Llovet
Catedràtic de literatura comparada de la Universitat de Barcelona

En un moment en que el sector més “digitalitzat” de la ciutadania pensa que en té prou amb una simple aplicació mòbil per resoldre els seus problemes de salut, l’autor reflexiona sobre la necessitat que la formació bàsica dels professionals sanitaris inclogui un bagatge humanístic.

Fitxer adjunt :

Solidaritat, justícia i accés incondicional a l’atenció sanitària

atencio_sanitariaAnca Gheaus
Universitat Pompeu Fabra

Aquest és un article, originàriament publicat al Journal of Medical Ethics, en què l’autora, actualment investigadora a la Universitat Pompeu Fabra, reflexiona sobre alguns programes d’incentius que condicionen l’accés a l’atenció sanitària i que exclouen de determinades prestacions les persones que n’incompleixen alguns criteris. Creu que des de “l’igualitarisme de la sort” hi ha motius per oposar-se a aquests programes quan les prestacions en qüestió són necessàries per a la satisfacció d’interessos moralment importants, ja que l’exclusió d’algunes persones constitueix o bé un atac a la igualtat, o dóna lloc a la marginació i la discriminació de determinats grups.

Fitxer adjunt :

L’art de deliberar. Procés de presa de decisions en equips interdisciplinaris

deliberarComitè d’Ètica Assistencial de SARquavitae

En el número 19 del Butlletí, el Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Hospital Asil de Granollers reflexionava sobre la deliberació com a mètode de treball per arribar a la millor decisió possible. Aquesta vegada, el Comitè d’Ètica Assistencial de SARquavitae presenta el seu mètode de deliberació per a la resolució de conflictes, elaborat a partir de la seva experiència de deu anys d’activitat.

Fitxer adjunt :

Document sobre les decisions “per substitució” del Comitè d’Ètica Assistencial

assistencialJordi Mundó. Comitè d’Ètica Assistencial del Consorci Hospitalari de Vic

El Comitè d’Ètica Assistencial del Consorci Hospitalari de Vic, fent-se ressò de la demanda feta pel Comitè de Bioètica de Catalunya perquè que els CEA elaborin textos sobre les decisions “per substitució”, explica la necessitat d’aprofundir en el diàleg entre professionals i famílies per aconseguir decisions compartides en el document que us presentem.

 Fitxer adjunt :

Document de consens Malaltia terminal no oncològica: identificació i recomanacions assistencials

malaltia_terminalComitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Clínic

 Un dels objectius d’aquest Butlletí és compartir els treballs elaborats pels comitès de clínica assistencial (CEA) o aquells en els quals hi han tingut una participació important. És precisament el cas del document de consens Malaltia terminal no oncològica: identificació i recomanacions assistencials, en què ha participat el CEA de l’Hospital Clínic. En el document, es resumeixen els criteris de terminalitat per a malaltia no oncològica més àmpliament acceptats, els procediments que caldria limitar en aquests casos i les pautes d’actuació que garanteixen la qualitat i la continuïtat assistencial entre els diferents nivells.

Fitxer adjunt :