400 anys de Cervantes i Shakespeare: Quan la bogeria no era un soroll cerebral que calia eliminar. La perspectiva de Michel Foucault

Jheronimus_Bosch_011Joseba Achotegui

Psiquiatra. Psicoterapeuta. Professor de psicopatologia evolucionista de la UB
La commemoració enguany del 400 aniversari de la mort de Cervantes i Shakespeare constitueix sens dubte una excel·lent oportunitat per reflexionar sobre els grans canvis en la concepció de l’ésser humà que han tingut lloc en la nostra societat en tot aquest temps. I un dels canvis més rellevants té a veure amb la concepció de la bogeria.

Un element central de tota concepció de l’ésser humà és el seu contacte amb la realitat, el com interpreta el món. Per Cervantes i Shakespeare, la bogeria formava part de la naturalesa humana, era una realitat indissociable de la nostra condició humana. En paraules de Foucault, la bogeria per a aquests autors era “un fenomen humà integral”, no es podia entendre l’ésser humà, sense entendre la seva bogeria.

Avui, 400 anys després, la bogeria és per a la psiquiatria oficial vinculada als poders dominants un soroll cerebral inoportú que cal eliminar a qualsevol preu. I aquesta visió s’ha traslladat a l’opinió pública a través de poderosos mitjans de comunicació.

400 anys de Cervantes i Shakespeare: Quan la bogeria no era un soroll cerebral que calia eleminar. La perspectiva de Michel Foucault (PDF)

El valor del benestar, una idea sense ideal

benestar-550x250Angel Puyol

Professor del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Aquest text intenta desvetllar algunes qüestions teòriques (extretes de la pràctica) i filosòfiques (extretes de la reflexió sobre la pràctica) sobre el significat del valor del benestar. L’objectiu no és “sentar càtedra” sobre el seu sentit últim, sinó contribuir, des de la filosofia, a una reflexió col·lectiva, pública, professional, sobre com podem entendre aquest valor.

El valor del benestar. una idea sense ideal (PDF)

Repensar i millorar el document de consentiment informat

consentiment_informatMarc Illa Mestres 

Estudiant en pràctiques del CEA Hospital Sant Rafael

S’han escrit rius de tinta en torn del concepte de consentiment informat; s’ha parlat de les seves possibles excepcions, s’ha tractat la contraposició entre la seva vessant legal i ètica i també s’han esmentat els seus límits. Això no obstant, donada la pràctica clínica actual, pot convenir parlar d’una de les seves característiques fonamentals, la de la comprensió.

Repensar i millorar el document de consentiment informat  (PDF)

A propòsit de la deliberació al si dels comitès d’ètica assistencial

comite d'etica assitencialMariano Fernández Portilla, filòsof i Joan Padrós Bou, metge. Membres del CEA, de la Fundació Hospital Asil de Granollers

La complexitat i diversitat de situacions que es plategen en l’àmbit assistencial reclama el recurs de totes les eines possibles. Un comitè d’ètica assistencial serveix precisament per ajudar a analitzar un problema per al qual no existeix una sola  possibilitat d’actuació. La deliberació és el mètode més útil per arribar a la millor decisió possible.

A propòsit de la deliberació al si dels Comitès d`Ètica Assistencial (PDF)

Dret a conèixer els orígens biològics i genètics de la persona

 

origen biologicEncara que assumim que hi ha un dret a conèixer els orígens, no podem oblidar que es un dret controvertit, obliga a plantejar quin n’és l’abast en termes objectius i subjectius, així com a reflexionar sobre els aspectes ètics que pot comportar exercir-lo, tenint especialment en compte que sempre seran com a mínim dues les parts afectades.

 

 

 

Dret a conèixer els orígens biològics i genètics de la persona (PDF)

 

La vida del Comitè (febrer i maig 2016)

Durant aquests mesos, el Comitè ha dut a terme dues reunions plenàries. En la primera, el dia 24 de febrer, es va presentar i aprovar el document Dret a conèixer els orígens biològics i genètics de la persona. També es va aprovar adoptar una posició clarament en contra de la modificació de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica que el Govern d’Espanya va fer l’estiu de 2015.

El CBC considera d’especial transcendència els canvis introduïts en aquesta Llei, pel que significa d’involució i confusió tant entre els professionals sanitaris com en la ciutadania en general, i per això s’han iniciat diverses  accions  per donar a conèixer el seu parer.

A la segona reunió, l’11 de maig de 2016, el CBC va aprovar dos documents en resposta a cadascuna de les dues sol·licituds que se li havien formulat. La primera tracta de “La publicació de documents clínics de la població reclusa a la història clínica compartida de Catalunya (HCCC)” i la segona, sobre “La possible constitució de farmacioles solidàries als centres de salut”.

En aquest període s’han constituït dos grups nous que han començat els seus treballs. El primer tracta de l’estudi i la valoració del Reial decret 1090/2015, de 4 de desembre, pel qual es regulen els assajos clínics amb medicaments, els comitès d’ètica de la recerca amb medicaments i el Registre espanyol d’estudis clínics. El segon, sobre l’atenció a les persones en els serveis d’urgències hospitalàries. Està previst que ambdós grups  puguin presentar les seves conclusions abans que acabi l’any.

A finals del mes d’abril, també es va fer una jornada de debat per valorar si cal  actualitzar la posició del Comitè de l’any 2007 sobre la pertinença del calendari de vacunacions a la infància. El debat en el qual van participar membres del Comitè, responsables del Programa de vacunacions de la Secretaria de Salut Pública i altres experts servirà de punt de partida per a aquesta actualització.

Les decisions “per substitució” i la reforma de la Llei 41/2002 (PDF)
Dret intimitat presons i història clinica (PDF)
Consideracions sobre la constitució de farmacioles als centres de salut (PDF)

Les decisions “per substitució” i la reforma de la llei 41/2002

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) considera que la reforma de la Llei bàsica reguladora de l’autonomia del pacient (41/2002), induïda per una disposició de la recent Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a la adolescència, representa un greu perill d’involució pel que fa als drets dels ciutadans malalts i a la bona pràctica professional i per això vol alertar que, tal com està redactada, afectaria les decisions sobre tots els menors de 18 anys però també els malalts en situació d’especial vulnerabilitat com són aquells que han perdut o estan perdent la seva competència (capacitat de fet) degut a l’evolució de la malaltia1.

Les decisions per substitució (PDF)